L’encaix del disseny en la societat del lleure/consum.

El disseny ha estat creat per humans per a altres humans. Així doncs és un reflexe de la societat en que es troba.

Personalment crec que el disseny o el treball d’un dissenyador es treure tot el potencial d’un objecte i treure-li tota la seva bellesa, dotar-lo de sentiments i emocions, fer-lo més humà. Però actualment el sistema capitalista i la societat consumista s’ha apropiat del disseny convertint-lo en un procés més del seu sistema.

Aquest fet té els seus avantatges ja que la gran competència en el mercat i la globalització produeix la recerca de nous dissenys innovadors de manera que manté el disseny viu, en moviment i canvi constant. La gent ja no vol el típic objecte de sempre , cerca sensacions noves per això el disseny es fusiona amb la tecnologia i la ciència. Aquest és el cas de la innovadora revista Power del dissenyador Guillem Casasús, el qual utilitza tinta termosensible en les imatges de manera que van apareixent a mesura que canvia la temperatura.

Un altre cas de innovació es el llibre híbrid de teatre Ninette y un señor de Murcia del dissenyador Jorge Fernández Puebla, el qual ha dotat el llibre d’entrada i teló, a més l’ha separat en tres llibres, els dos actes i la reflexió posterior. D’aquesta manera transforma el llibre en una obra de teatre.

Per altre banda, a causa d’aquesta recerca constant i de la competència es pot perdre l’essència del disseny.  Això passa per donar massa importància a l’estètica i deixar de banda la funció pràctica.  Al cap i a la fi el disseny ha esta concebut per solucionar problemes i si algun objecte no és capaç de fer-ho és converteix en un problema més.

Encara que encara queden restes de disseny pur , aquell que es fa amb la única finalitat de produir un sentiment , de remarcar la bellesa , aquell que no produeix un benefici econòmic per al dissenyador. Tot i que jo crec que s’han d’equilibrar els dos extrems, és a dir, ser dissenyador com a professió generant productes per a la societat tenint en compte la funció practica.

Per acabar m’agradaria remarcar la importància de la funció ètica del disseny que comença a aparèixer en alguns projectes i que personalment crec que hauria d’evolucionar.

 

 

 

 

http://prezi.com/doqmfjo1vf5h/funcio-etica-en-disseny-una-forma-de-filosofia-aplicada/

http://graffica.info/ninette-y-un-senor-de-murcia/

http://graffica.info/tinta-termocromatica/

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s