L’encaix del disseny en la societat del lleure/consum.

El disseny ha estat creat per humans per a altres humans. Així doncs és un reflexe de la societat en que es troba.

Personalment crec que el disseny o el treball d’un dissenyador es treure tot el potencial d’un objecte i treure-li tota la seva bellesa, dotar-lo de sentiments i emocions, fer-lo més humà. Però actualment el sistema capitalista i la societat consumista s’ha apropiat del disseny convertint-lo en un procés més del seu sistema.

Aquest fet té els seus avantatges ja que la gran competència en el mercat i la globalització produeix la recerca de nous dissenys innovadors de manera que manté el disseny viu, en moviment i canvi constant. La gent ja no vol el típic objecte de sempre , cerca sensacions noves per això el disseny es fusiona amb la tecnologia i la ciència. Aquest és el cas de la innovadora revista Power del dissenyador Guillem Casasús, el qual utilitza tinta termosensible en les imatges de manera que van apareixent a mesura que canvia la temperatura.

Un altre cas de innovació es el llibre híbrid de teatre Ninette y un señor de Murcia del dissenyador Jorge Fernández Puebla, el qual ha dotat el llibre d’entrada i teló, a més l’ha separat en tres llibres, els dos actes i la reflexió posterior. D’aquesta manera transforma el llibre en una obra de teatre.

Per altre banda, a causa d’aquesta recerca constant i de la competència es pot perdre l’essència del disseny.  Això passa per donar massa importància a l’estètica i deixar de banda la funció pràctica.  Al cap i a la fi el disseny ha esta concebut per solucionar problemes i si algun objecte no és capaç de fer-ho és converteix en un problema més.

Encara que encara queden restes de disseny pur , aquell que es fa amb la única finalitat de produir un sentiment , de remarcar la bellesa , aquell que no produeix un benefici econòmic per al dissenyador. Tot i que jo crec que s’han d’equilibrar els dos extrems, és a dir, ser dissenyador com a professió generant productes per a la societat tenint en compte la funció practica.

Per acabar m’agradaria remarcar la importància de la funció ètica del disseny que comença a aparèixer en alguns projectes i que personalment crec que hauria d’evolucionar.

 

 

 

 

http://prezi.com/doqmfjo1vf5h/funcio-etica-en-disseny-una-forma-de-filosofia-aplicada/

http://graffica.info/ninette-y-un-senor-de-murcia/

http://graffica.info/tinta-termocromatica/

 

Anuncios

HISTÒRIA DE L’ESCOLA SUPERIOR

Els centres d’ensenyaments artístics tenen una llarga història. El de Palma té el seu origen en la Escuela Gratuita de dibujo, que fundà l’any 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País, inspirada en les idees de la Il·lustració. Un dels grans protectors d’aquesta Escola fou el Cardenal Antoni Despuig, del qual encara es conserven les reproduccions de les estàtues romanes que va regalar a l’Escola.

L’antiga Escola es convertí en Academia de Nobles Artes de Palma l’any 1849, una de les més antigues d’Espanya. D’aquesta Acadèmia en foren professors i acadèmics, entre d’altres, Faust Morell i Orlandis, Pere d’Alcàntara Penya, Ricard Anckerman i Riera, Llorenç Cerdà Bisbal i l’arquitecte Guillem Forteza.

L’any 1904 l’Acadèmia passà a nomenar-se Escuela de Artes e Industrias i l’any 1910 l’Escola es convertí en Escola d’Arts i Oficis, la qual tenia com a finalitat els coneixements científics i artístics que constituïen el fonament de les indústries i les arts manuals d’aleshores. L’any 1916 l’Escola es traslladà a la seva ubicació actual, al carrer Llorenç Cerdà de Palma.

El resultat de la necessitat de regularitzar els plans d’estudis no arriba fins l’any 1963 on l’Escola canvia la denominació per Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics i es reglamenten els estudis. L’Escola de Palma tingué les següents seccions: Decoració i Art Publicitari, Disseny i Delineació Artística, i una secció de Tallers. Aquests estudis conduïen al títol de Graduat en Arts Aplicades.

L’any 1982 l’Escola començà les reformes i implantà els Plans Experimentals, dels quals l’Escola de Palma en fou capdavantera.

Durant el curs 1988-89 l’Escola va assumir la implantació anticipada de diversos estudis regulats per la nova reforma educativa: Batxillerat d’Arts i Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny.

L’any 1992, s’establiren les denominacions genèriques dels centres públics d’ensenyaments artístics. Els centres que impartien Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny passaren a denominar-se Escoles d’Art. A partir d’aquí els estudis varen deixar de ser experimentals per passar a regular-se segons la LOGSE.

L’any 1999 es transformà l’Escola d’Art en Escola Superior de Disseny i s’implantaren tres especialitats de Disseny: Gràfic, Interiors i Producte. El 2003 s’implantà Disseny de Moda.

El 2006 es publica la LOE, on es defineixen els ensenyaments artístics superiors dins l’Espai Europeu
d’Ensenyament Superior.

L’Escola Superior de Disseny comença els estudis conduents al Títol Superior de Disseny el curs 2010-201, en les especialitats de Gràfic, Interiors, Moda i Producte i també segueix impartint els cicles formatius de grau superior de Fotografia, Il·lustració i Joieria.